Refexió final 2n curs

Bé, un altre curs que acaba. I sembla que fos ahir que començàvem!
Uff, m'agradaria dir moltes coses, però tampoc vull avorrir al lector...
En primer lloc, m'agradaria dir que estic satisfeta amb els resultats finals obtinguts (encara que falten un parell de notes), però parlo en termes generals...
Per altra banda, valoro positivament l'ús de noves eines tecnològiques que ens ajuden a millorar cada dia en la nostra tasca com a estudiants i també com a futurs professionals de l'educació. Crec que cada vegada anem millorant i anem descobrint nous usos que no sabíem ni que existissin. També valoro molt positivament la feina en equip, perquè hem treballat molt dur i, tot i que de vegades resulta complicat posar-se d'acord, hem superat tots els entrebancs que se'ns han posat per davant. Per això, els resultats han estat bons en els treballs grupals. Hem format un bon equip.
Així mateix, no tot poden ser coses boniques...
Si l'any passat ens queixàvem de l'excés de treballs i feina a casa, aquest any encara ha estat pitjor. Considero que s'haurien de repensar els plans d'estudi de cada assignatura. Hem de ser realistes. Un temari que abans es feia en un any, no es pot fer ara en quatre mesos. Tot i això, ho hem aconseguit i, a més, amb uns resultats excel·lents, però el patiment ha estat enorme. La sensació de "no arribar" ha estat present al llarg de tot el curs. La majoria de nosaltres estem aquí per vocació. Ara, parlaré per jo. Faig aquesta carrera per vocació, perquè ser mestra és el que més m'agradaria. Faig això perquè crec que un món millor és possible. El que no pot ser és que de vagades m'enfonsi i pensi en abandonar perquè el nivell de feina és tan alt que penso que no puc arribar-hi. En comptes de motivació, tot el contrari! Però bé, allò que no em mata, em fa més forta. Així que l'any que ve, més i millor!

"Va de mestres"

La mestra que voldria ser... I el que no oblidaré mai.

Lectura del llibre "Va de mestres"

Després d'haver llegit aquest llibre, tenc la sensació que seré la mestra que no dóna abast. No ho dic perquè pugui ser una mestra incompetent, no! Sinó perquè la feina de mestre abraça tantes matèries i comporta tantes tasques que no sabré mai per on començar. M'he hagut de plantejar preguntes que mai se m'haurien acudit i he hagut d'imaginar problemes que no sabia ni que existissin. Si hagués de dir quin tipus de mestra vull ser, crec que em remetria a un dels diàlegs del llibre que fa referència a una pel·lícula, “Deliciosa Marta”. Marta va al psicòleg perquè té problemes personals. És cuinera i bona part de la sessió es dedica a explicar receptes al psicòleg en qüestió. Un dia, el psicòleg decideix fer una de les receptes que la Marta l'hi ha explicat però canviant-ne un ingredient. Quan l'ha feta, li demana a la Marta que la provi i que li digui què li sembla. Ella contesta que està bé però que no és excel·lent perquè no ha fet servir el sucre que li va dir. El psicòleg, bocabadat, li pregunta que com sap quin sucre ha fet servir, i ella contesta:-No puc saber quin sucre hi ha, però puc saber quin sucre no hi ha. És a dir, no sé què he de fer per ser una bona mestra, però sé què no he de fer.

Treballar amb nens no és una equació matemàtica amb un resultat exacte. Treballar amb nens és una llarga travessia, amb vents, onades, tempestes,... i la teva feina, al cap i a la fi, és ensenyar a aquests nens a capejar el temporal de la millor manera possible. El llibre també deia que la tasca bàsica del mestre és mirar si el nen va ben vestit, si menja i si a casa seva rep les atencions necessàries. No és tan fàcil. Quan arribi a les nou del de matí a classe tendré vint-i-cinc caretes adormides que em demanaran atenció, i no hem diran -Mestra, mira'm si vaig ben vestit i si he portat esmorzar! No. Mai m'ho diran això. Hem diran: -Mestra, tenc un problema. Mestra, avui estic trist. Mestra, saps què m'ha passat? Mestra, què ens ensenyaràs avui?

Tots i cadascun dels nens que formaran part d'aquesta classe de la qual jo un dia seré mestre seran diferents. Això suposa que tendran pares i mares diferents, cases diferents, potser vendran d'un lloc diferent,etc. I jo, els hauré d'ensenyar a conviure plegats, a aprendre de totes i cadascuna de les experiències personals i col·lectives, a respectar-se. Jo els acompanyaré en el seu creixement com a persones juntament amb els seus pares. Vull ser una mestra que ajudi, que escolti, que ensenyi, que aprengui, que dialogui. Vull ser una mestra carinyosa, atenta, divertida. Vull ser capaç d'empatitzar amb els nens per poder-los ajudar a solucionar els problemes més bàsics de la vida. Vull ser, simplement, una mestra que doni una abraçada al nen que plora i un petó al nen que cau jugant al pati.

Realment, ser mestre no és ensenyar allò que hi ha escrit a un llibre. Ser mestre és donar la mà al nen, despertar-li la curiositat perquè ell mateix aprengui i amollar-la quan ja sàpiga com fer-ho sol. Aprendre no és fa només durant la infància. S'aprén al llarg de tota la vida, però els primer anys són essencials, i són essencials perquè aprenem allò que essencialment ens fa humans: ser persones bondadoses, ser persones intel·ligents, ser persones felices. I no em refereixo que s'hagi d'ensenyar als nens a ser Teresa de Calcuta, a ser Einstein o a ser un pallasso de circ. No! Em refereixo a ensenyar allò que està bé i allò que no, encara que de vegades resulti molt difícil; ensenyar a despertar la ment, a ser crítics i a voler saber més de tot i sempre; i a viure amb la felicitat com el nostre camí principal a la vida, no com la nostra meta. Perquè són aquests tres pilars tan bàsics allò que fan de l'educació una cosa tan complexa. No és fàcil. Però ningú m'havia dit que ho fos.

Per això, he triat ser mestra: per vocació. Perquè no em rendiré mai. Perquè sé que sóc capaç de fer totes aquestes coses encara que la vida em pegui mil cops. Perquè sé que, tot allò que faci, tendrà la seva recompensa. Perquè estic segura que no hi ha res més bonic en aquest món que imaginar que una mà a la que estàs ensenyant a escriure, un dia, potser escriurà un llibre. Perquè una mà a la que estàs ensenyant a pintar, un dia serà la d'un artista. Perquè un nen a qui agafes en braços perquè ha caigut jugant a futbol, un dia serà esportista d'elit. Perquè no hi ha res més bonic a la vida que aixecar-see al matí i anar-se'n content a la feina. No és tothom que pugui sentir-se així, per això, crec que seré una privilegiada. Perquè podré treballar d'allò que m'agrada. Molta gent, em deia: això d'estudiar magisteri, quina tonteria! A la carrera no fan més que aprendre a cantar cançons i dir bajanades. Ara, cada cop que sento aquestes paraules encara estic més contenta de ser estudiant d'Educació Infantil. Pot semblar una mica estúpid el que diré però, d'alguna manera, és veritat: sento que sent mestra jo puc ser útil a la societat, i això em fa feliç. Em fa feliç perquè crec que se'm donarà bé i perquè sóc una persona que per a que les altres també ho siguin, sóc capaç de moure mar i terra. Perquè si sé que els meus nens estaran contents el dia de demà, jo em passaré fins la una de la nit organitzant una activitat. Perquè si sé que els meus nens m'agraïran per sempre que els ensenyi a llegir, sóc capaç de pintar la lletra “A” mil vegades a la pissarra, encara que només hi hagi un sol nen de vint-i-cinc que no ho ha entès. Sempre m'han dit que sóc una persona tossuda, i crec que és veritat. Més que tossuda, persistent. Sé que si em proposo una meta faré el que calgui per assolir-la. Sé que com a mestre, a vegades, els plans fallen. Però per això hem de ser els primers que, quan ens equivoquem, hem de saber rectificar. Perquè d'això tracta el fet d'educar: d'ensenyar a aixecar-se del terra quan un cau. I d'això va la vida, d'aprendre a aixecar-te quan caus i de continuar caminant.

Mai deixes de caure a la vida perquè mai deixes d'aprendre.

La Mestra Que Voldria Ser

View more presentations from Any.

Presentació

Benvinguts i benvingudes a l'E-portafolis de na Marina.

Aquest bloc és una eina d'estudi i de compilació de dades i informació que aniré actualitzant al llarg de la meva formació com a estudiant d'Educació Infantil a la Universitat de les Illes Balears.
Espero la vostra participació per fer més divertit aquest aprenentatge.

Salutacions companys i companyes!

Marina Ribas
Eivissa