divendres, 17 de juny del 2011

Refexió final 2n curs

Bé, un altre curs que acaba. I sembla que fos ahir que començàvem!
Uff, m'agradaria dir moltes coses, però tampoc vull avorrir al lector...
En primer lloc, m'agradaria dir que estic satisfeta amb els resultats finals obtinguts (encara que falten un parell de notes), però parlo en termes generals...
Per altra banda, valoro positivament l'ús de noves eines tecnològiques que ens ajuden a millorar cada dia en la nostra tasca com a estudiants i també com a futurs professionals de l'educació. Crec que cada vegada anem millorant i anem descobrint nous usos que no sabíem ni que existissin. També valoro molt positivament la feina en equip, perquè hem treballat molt dur i, tot i que de vegades resulta complicat posar-se d'acord, hem superat tots els entrebancs que se'ns han posat per davant. Per això, els resultats han estat bons en els treballs grupals. Hem format un bon equip.
Així mateix, no tot poden ser coses boniques...
Si l'any passat ens queixàvem de l'excés de treballs i feina a casa, aquest any encara ha estat pitjor. Considero que s'haurien de repensar els plans d'estudi de cada assignatura. Hem de ser realistes. Un temari que abans es feia en un any, no es pot fer ara en quatre mesos. Tot i això, ho hem aconseguit i, a més, amb uns resultats excel·lents, però el patiment ha estat enorme. La sensació de "no arribar" ha estat present al llarg de tot el curs. La majoria de nosaltres estem aquí per vocació. Ara, parlaré per jo. Faig aquesta carrera per vocació, perquè ser mestra és el que més m'agradaria. Faig això perquè crec que un món millor és possible. El que no pot ser és que de vagades m'enfonsi i pensi en abandonar perquè el nivell de feina és tan alt que penso que no puc arribar-hi. En comptes de motivació, tot el contrari! Però bé, allò que no em mata, em fa més forta. Així que l'any que ve, més i millor!